http://diariscules.blogspot.com/

Com tots sabreu, després d’una parada de la lliga regular per a que els jugadors viatgin amb les seves respectives seleccions, sempre treu polemica. L’anomenat “virus FIFA” afecta a molts jugadors.

La majoria de vegades, la gent creu que el virus FIFA és què al anar a molts camps i bastants (per no dir la majoria) estan amb un estat pèssim. La gent s’equivoca; el virus FIFA és un desgastament molt dur, ja que com fan poques parades per a les seleccions, les fan molt excessives. Les Federacions és passen bastant, ja que qui manté als jugadors és el seu club, i aquest, si tornen lesionats, ho paga ell.

L’exemple més clar, i el que més ens pot afectar a nosaltres els culés, és el de l’AFA, la selecció argentina, que te convocats en Leo, Mascherano i Gabi Milito. Potser us preguntareu, perquè ens afecta més, quan la selecció espanyola en té més de cinc jugadors convocats; potser l’expressió què he utilitzat anteriorment està mal expressada, i hagues tingut que dir “El que pot afectar a tots els clubs”.

La selecció “albiceleste”, ahir dia 26 de març va jugar un amistós enfront els Estats Units; i llavors el dimarts i el dimecres jugarà dos partits consecutius. Això comporta un risc de lesió molt alt, i apart, el cansament dels jugadors. Els tres blaugranes i Di Maria, per donar un exemple directe, hauran tingut qe fer més de 1000 km en poc temps, i a sobre, tindran que agafar l’avió en repetides ocasions.

Un gran sobre esforç pot portar a que una petita fractura, que sense el sobre esforç no hagues sigut ni lesió, pugui desencadenar una lesió greu; com també la mancança de energia física e intel·lectual que un jugador manté normalment. Hi ha això i estan exposats tots els jugadors què aquesta setmana han anat amb les seves respectives seleccions.

La meva resposta a aquestes parades i al ditxós virus, és un seguit més regular de parades per a les federacions, més curtes i amb més descans.

Avui, he sentit de tot, és clar, desde els diaris ultres com són el Marca i AS. Avui a deportes Cuatro, han fet un debat de 5 minuts entre el Dani Segura de Radio Marca que defensava el Barça i Tomas Guash que no defensava res, sino que ha intentat de humilia al Barça.

Wenger… què tinc què contar-vos d’aquest nefast entrenador, que busca impotentment guanyar al Barcelona… i mai la superat en cap eliminatora. Un entrenador què excusa la seva derrota amb l’expulsió de Van Persie, quan va sortir a jugar un joc, que no era defensiu, era brut e il·legal. Fins a els jugadors més tècnics van soltar la cama per a parar el Barça, i un jugador amb gran un gran nivell tècnic, no utilitzen aquesta força, sinó que és manada per un entrenador.

I com a últim i aqui acabo, el desplaçament de la pilota, tothom que a jugat a futbol, sap que va ser tirada per a perdre temps. Les meves felicitacions al arbit Bussaca, per què va saber tallar el joc dur, amb aquesta expulsió que si era expulsió.

Però com què som a temporades nadalenques, el destí a volgut donar-li una altra oportunitat al jove futbolista que tenia un somni, des de què va entrar a formar part de la cantera blaugrana; el destí li va vulguer un futur diferent i va emigrar a Londres, a guanyar-se la vida com volia ell, però amb un equip què no era el que desitjava; tot i això, s’ha fet un referent mundial, i somia en tornar a vestir la camiseta blaugrana algun dia o altre. Aquesta es la petita biografia de Cesc Fabregas, un noi format al planter culé, que tot i què l’any pasat l’Arsenal ja va disputar els cuarts de final contra el Barça, no ha trepitjat mai el Camp Nou.

Esperem què això sigui un preludi i què la pròxima temporada Cesc estigui entre la plantilla culé!

Avui, l’equip revelació de la Liga BBVA, la Reial Societat, es plantava al Camp Nou amb un entrenador que afirmava que surtiria a guanyar al Barça. El Barça surtiria amb l’onze inicial menys l’abcencia de Busquets, i amb la presencia de el Jefecito, i sense el campió del món Pique (degut a que si li treien una targeta groga, es perdia el derbi a Cornellà – el Prat); el recanvi a sigut posar a Maxwell de lateral esquerre hi ha Abidal de central, el qual a fet un autèntic partidas, que a otorgat seguretat a la zaga, per a què Puyol puguès ser el home marcador.

El partit a sigut plàcid per als homes de Pep Guardiola, amb un domini brutal, espectacular, impresionant… un espectacle que deixa sense adjectius a qualsevol. Un gol

matiner de David Villa, a conseqüència d’una excel·lent  assistencia de Pedro, fruit d’una jugada col·lectiva entre Messi, Alves i el mateix Pedro. Això a donat un domini mes espectacular al joc blaugrana. La jugada “graciosa”, tot i què a Pep no li’n haurà fet gens, a sigut un gol que el mateix Dani Alves ha evitat! Però la evitat, a favor de la Reial!

Desprès, el magnifíc Andrés Iniesta Lujan, al qual des de aqui mateix, donaria el meu vot per ell al FIFA Pilota d’Or, a marcat un autèntic golas, ajustan la pilota a escassos cinc mil·límetres del pal esquerre, quan nomes faltava un pam lliure de porteria, ja què el altre el tapava el porter vasc. Don Andrés, el millor.

Tot a continuat igual, domini aplastant del Barça, rien-se’n, amb tot el respecte cap a la Reial Societat. Messi buscava desesperadament el gol, i l’ha aconseguit desprès d’unes tres grans parets. Messi ja tornava a somriure, i quan el Leo somriu… el rival, tremola; no sabia el que li esperava; Messi ens tenia que deleitar, i amb una meravella de gol, similar quasi bé al de la Copa del Rey, en el que deixa fins a 4 jugadors vascos i defineix parsimoniós, tot un detall de crack.

Bojan ha sortit, hi ha marcat. Només en dir això es pot saber tot: confiansa i auto-estima guanyades per el jugador barcelonista. Un gol que què podia haver pasat a David Villa, però aquest a comprès que el noi de Linyola, necessitava el gol.

Desprès d’aquesta victòria, a pensar amb el derby, a un camp què el Barça mai a guanyat. Tot un repte; a el Barça li agraden els reptes.

L’altre dia debutava amb el primer equip i va demostrar que no te vergonya; amb el bon sentit. El Manuel Agudo Durán (és així com es diu) va demostrat tenir totes les qualitats abans subratllades per Luis Suarez, i una més. El factor de ser un producte “Made in la Masia”. Per ser més exactes, el catorze jugador que Pep Guardiola fa debutar amb el primer equip.

Nolito té un pasat, que per a molts de jugadors de futbol tindria que ser un “objectiu”, ja que a l’ultim equip que va jugar, no es podia dir molt bé que jugues, i ni tan sols contava per al mister. La sort i la perseverància el van afavorir, i va fitxar per el Barça.

El Barça tindira una gran garantia de gol, que ja demostra amb el dorsal numero 9 al Barça B.

Alves, tenia contracte fins al març del 2010 amb Nike, amb la qual no va renovar però va seguir mostrant les botes de la marca, més específicament les Nike Mercurial (gama cara de la Nike). En Dani sempre ha sigut un gran “estilista” en quant salta al terreny de joc. Però l’altre dia, vaig comprovar que no portava la gama Mercurial; ni tampoc cap “espardenya” relacionada amb la Nike. Portava les Adidas F50, la qual es la gama cara i dels jugadors mes espectaculars en quant fa que porten Adidas.

A què es degut aquest canvi? A l’amistat que manté amb Lionel Messi? Pica baralles amb els dirigents de Nike? El pròxim partit, fixeu-vos’hi, que porta les mateixes què en Leo.

El públic tenia dos motius per a xiular; un què és il·lògic i l’altre que contiuna sent il·lògic, però amb un punt més de reflexió. El primer que et ve a la ment quan expulsen a algun jugador d’aquesta manera, és en xiular al que a rebut la falta, pel simple fet de pensar què, si l’altre esta jugant, a fet “teatro del bueno”. Aquest cas és il·lògic  i un poc sarcàstic. L’altre és per la rivalitat Espanya, Euskadi; el manxec  va marcar el gran gol per a la selecció, i va donar un Mundial desitgat per a tots els Espanyols. Però, si aquesta és la rao… els catalans que no son seguidors de la selecció i son aficionats del Barça, el xiulen cada vegada que surt al Camp Nou? I… als seu jugadors Javi Martinez i Fernando Llorente, què son uns grans jugadors, els dona importància el palmarès acomulat amb l’Athletic? O amb la selecció? La gent va pensar amb calent, i jo no els ho recrimino, ja que son un club envejable en quant a cantera, i sempre m’ha entusiasmat el seu joc.

Però ara veurem que n’opina el col·laborador del bloc, Girardelli:
Crec que el públic és sobirà fins i tot per equivocar-se. I ahir, la Catedral es va equivocar. Iniesta no va ser culpable de l’entrada d’Amorebieta, independentment de si era mereixedora de vermella o groga. I si part dels xiulets van ser pel gol d’Espanya a la final, ja que també es van equivocar, ja que el futbol és futbol i la política ha de quedar al marge.

Iniesta, va ser un senyor i va sortir tot tranquil i aplaudint a la mínima afició que el va aplaudir. Tot un deu.

Com ja us podreu imaginar, el tema de conversa actual és Messi; o més ben dit, el dimoni que va provocar l’expulsió del àngel Ujfalusi, el noi què te cara de sant e incapaç de agredir. A la canal Intereconomia ens expliquen les raons del teatre de Leo Messi. Segons Juan Gato “no ha ido a pegar-le con intención, ya que todos los que le conocemos sabemos que és incapaz de hacer daño” i afirma què no van deixar entrar a Ujfalusi a demanar-li disculpes a Messi, perquè estava en un moment de alta tensió; podem extraure la conclusió que va anar a per la pilota, que ja feia dos minuts que estava per davant del jugador argentí, amb la mala sort que va trepitjar al jugador blaugrana, i que no va entrar al vestuari perquè Messi (que es tot un xulet, un arrogant i un criminal, tot al contrari que el seu angelet CR7), hagues pugut agredir al jugador colxonero. Això dona a entendre el senyor Juan Gato la situació del pasat partit.

Aquest encara podriem dir que ha estat raonable compara-n’ho amb el raonament que a tret el incompetent periodista Siro Lopez, el qual argumenta a Ujfalusi amb la més que poc concluent afirmació de que la pilota anava botant, i va ser un mig segon amb el que Messi va tocar la pilota i no va poder reaccionar. Aquest home se li a notat massa que mai a jugat a futbol, més no sé si la pilota mes redona que a vist en la seva vida es la televisió amb la qual mira Tele Madrid e Intereconomía.

I ara a l’espera de que acabi el Madrid – Espanyol, amb el que ja us avanço que tenim entrada…

Andrés Iniesta Luján serà pare a la primavera del 2011! Un “boom” a la vida de Don Andrés. Iniesta, la qual parella es diu Anna, han confirmat aquesta noticia a traves d’un comunicat al seu bloc, en el que també a fet expressa el seu descontent amb la premsa per la manera amb la que ha sigut anunciat la seva paternitat. Iniesta, en declaracions al bloc: “Hola a tots, acaba de publicar-se la meva futura paternitat. Només vull confirmar la notícia i dir-vos que és un moment ple de felicitat per a tots nosaltres. No obstant això estic molt dolgut per la manera tan lletja que s’ha publicat. És un tema molt personal i les formes que s’han utilitzat per aconseguir la notícia em deceben moltíssim. Espero que tots entengueu que la meva parella i jo no volem tractar aquest tema, tan meravellós per a nosaltres, públicament, moltes gràcies i una abraçada.”