Skip to content

Gràcies Titi, sempre culé!

Juliol 14, 2010
by

“Jo, ja puc dir que… Sóc culé. Gracies afició!”. Un Henry commocionat desprès de la consecució del seu gran objectiu a Can Barça, com era guanyar la Champions, és dirigia a l’afició que es va reunir al Camp Nou. Un Thierry emocionat, dedicava aquestes paraules a una afició que va confiar amb ell, i sempre el varen ajudar.

Avui, “Titi” Henry és marxa a New York, ha disputar la lliga de fútbol Americana. Jugarà als Red Bulls, intentant aconseguir el primer campionat que aquest club pugui tenir. Henry afronta amb ilusió aquest nou repte, i amb il·lusió de jugar a una altra lliga. Aquest any, no ha sigut el més pletòric d’Henry, però sempre ha estat allí.

Però si repassem, en aquest dos últims anys, Henry ha sigut de gran ajuda, però a la seva primera temporada molta gent no ho va considerar així. Thierry Henry la seva primera temporada va quedar pichichi personal del Barça. Henry tot hi això no va oferir tot el que s’esperava d’ell; però què s’esperava d’un home que ja assolia els 30

anys. Tot hi això, jo el vaig defensar, ho confesso. La gent va ser un poc dolenta amb ell, i la premsa també. Tot i això, també era per què corrien temps dolents a Can Barça.

L’arribada de Guardiola li va fer molt de bé al jugador francès, ja que Guardiola per a formar l’unió que hi ha ara, va fer fora les “ovelles negres” del vestuari (tot hi això no es va poder desempallegar de Eto’o), no va senyalar a Henry amb aquest adjectiu; tot al contrari, va indicar que Henry seria una de les peces clau de l’equip. Henry el van motivar aquestes declaracions de Guardiola, i va oferir un gran nivell. A l’equador de la temporada no estava pichichi de l’equip, però estava situat al 3er lloc, amb

actuacions memorables com la de València. Tot hi això, la culminació a la gran temporada la va aconseguir a Madrid, al Santiago Bernabéu, amb el gol que obria la llauna blaugrana i el quart i gol de la tranquil·litat. Henry al mateix Bernabéu és lesionà, i no era segura la seva actuació a la final de Roma. Qualsevol altre hagues deixat a mans dels companys guanyar, i penjar-se la medalla. Però ell (juntament amb Iniesta) és varen esmenar per jugar-hi. Aquell dia, els dos eren titulars. I Titi va disposar d’una ocasió per marcar, però no va foradar la xarxa de Van der Sar. Henry ha conseguit 49 gols hi ha guanyat set titols.

Ara jo dic “Tots som Henry. Sempre culé!”.

Advertisements
One Comment leave one →
  1. Juliol 18, 2010 10:41 pm

    Valoro les 3 temporades d’Henry:
    La primera, molts gols però no va jugar bé.
    La segona, perfecta (sense ell no haguéssim fet el triplet).
    La tercera, nefasta. La veritat és que era hora que marxés. No sortia al camp movitat.

    Així doncs, gràcies Tití (bàsiament per la 2a temporada)!
    Adéu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: