Skip to content

Col·laborar o patrocinar-nos

Per a col·laborar o patrocinar el bloc, sols cal enviar un e-mail a laure11drogba@gmail.com i fer-nos saber el vostre desig.

L’error de San Mamés

Setembre 26, 2010
by

Ahir a San Mamés, un públic que sempre m’havia causat devoció, em va fer cambiar un poc l’opinió ahir a la nit. Un gran públic amb el que sempre ens hem portat de perles, va xiular a un dels homes més estimats de tota Espanya: Andrés Iniesta. L’història prové d’una jugada on Amorebieta fa una entrada amb rigor al de Fuentealbilla. La entrada no era de targeta roja; targeta groga, sí. El de Fuentealbilla va ser l’unic que no va reclamar la falta, mentres que molts jugadors del Barça varen reclamar la expulsió.Iniesta va sortir del terreny de joc, on va ser atengut i després va tornar a entrar al terreny de joc; i per a sorpresa de tots, va ser xiulat, i així repetitivament quan tocava una pilota, assistia o xutava. Fins al punt desmesurat, que ens va deixar entreveure una part mai vista de Don Andres: el xut que va estavellar al pal, el va xutar amb una ràbia no gens habitual en Iniesta.

El públic tenia dos motius per a xiular; un què és il·lògic i l’altre que contiuna sent il·lògic, però amb un punt més de reflexió. El primer que et ve a la ment quan expulsen a algun jugador d’aquesta manera, és en xiular al que a rebut la falta, pel simple fet de pensar què, si l’altre esta jugant, a fet “teatro del bueno”. Aquest cas és il·lògic  i un poc sarcàstic. L’altre és per la rivalitat Espanya, Euskadi; el manxec  va marcar el gran gol per a la selecció, i va donar un Mundial desitgat per a tots els Espanyols. Però, si aquesta és la rao… els catalans que no son seguidors de la selecció i son aficionats del Barça, el xiulen cada vegada que surt al Camp Nou? I… als seu jugadors Javi Martinez i Fernando Llorente, què son uns grans jugadors, els dona importància el palmarès acomulat amb l’Athletic? O amb la selecció? La gent va pensar amb calent, i jo no els ho recrimino, ja que son un club envejable en quant a cantera, i sempre m’ha entusiasmat el seu joc.

Però ara veurem que n’opina el col·laborador del bloc, Girardelli:
Crec que el públic és sobirà fins i tot per equivocar-se. I ahir, la Catedral es va equivocar. Iniesta no va ser culpable de l’entrada d’Amorebieta, independentment de si era mereixedora de vermella o groga. I si part dels xiulets van ser pel gol d’Espanya a la final, ja que també es van equivocar, ja que el futbol és futbol i la política ha de quedar al marge.

Iniesta, va ser un senyor i va sortir tot tranquil i aplaudint a la mínima afició que el va aplaudir. Tot un deu.

Punto Pelota, el mediàtic a combatre

Setembre 21, 2010
by

Ja us vaig anunciar que ara forjarem una campanya anti-caverna mediàtica, la qual encara no te un lema definit. Ja anunciada aquesta nova incorporació i quasi bé la base del bloc, podriem anunciar a qui tenim que combatre, com son els de Punto Pelota, formats bàsicament per gent ultra-madridista (que diu ser de l’Espanyol) i periodistes de la redacció de l’AS.

Com ja us podreu imaginar, el tema de conversa actual és Messi; o més ben dit, el dimoni que va provocar l’expulsió del àngel Ujfalusi, el noi què te cara de sant e incapaç de agredir. A la canal Intereconomia ens expliquen les raons del teatre de Leo Messi. Segons Juan Gato “no ha ido a pegar-le con intención, ya que todos los que le conocemos sabemos que és incapaz de hacer daño” i afirma què no van deixar entrar a Ujfalusi a demanar-li disculpes a Messi, perquè estava en un moment de alta tensió; podem extraure la conclusió que va anar a per la pilota, que ja feia dos minuts que estava per davant del jugador argentí, amb la mala sort que va trepitjar al jugador blaugrana, i que no va entrar al vestuari perquè Messi (que es tot un xulet, un arrogant i un criminal, tot al contrari que el seu angelet CR7), hagues pugut agredir al jugador colxonero. Això dona a entendre el senyor Juan Gato la situació del pasat partit.

Aquest encara podriem dir que ha estat raonable compara-n’ho amb el raonament que a tret el incompetent periodista Siro Lopez, el qual argumenta a Ujfalusi amb la més que poc concluent afirmació de que la pilota anava botant, i va ser un mig segon amb el que Messi va tocar la pilota i no va poder reaccionar. Aquest home se li a notat massa que mai a jugat a futbol, més no sé si la pilota mes redona que a vist en la seva vida es la televisió amb la qual mira Tele Madrid e Intereconomía.

I ara a l’espera de que acabi el Madrid – Espanyol, amb el que ja us avanço que tenim entrada…

Sweet mini-Iniesta

Setembre 20, 2010
by

Com què molts blocs i quasi bé tots els diaris fan l’analisi del partit, no fare molt més analasis del partit, i em dedicare a la critica de l’entorn culé, i comença a forja una campanya anti-caverna.

Andrés Iniesta Luján serà pare a la primavera del 2011! Un “boom” a la vida de Don Andrés. Iniesta, la qual parella es diu Anna, han confirmat aquesta noticia a traves d’un comunicat al seu bloc, en el que també a fet expressa el seu descontent amb la premsa per la manera amb la que ha sigut anunciat la seva paternitat. Iniesta, en declaracions al bloc: “Hola a tots, acaba de publicar-se la meva futura paternitat. Només vull confirmar la notícia i dir-vos que és un moment ple de felicitat per a tots nosaltres. No obstant això estic molt dolgut per la manera tan lletja que s’ha publicat. És un tema molt personal i les formes que s’han utilitzat per aconseguir la notícia em deceben moltíssim. Espero que tots entengueu que la meva parella i jo no volem tractar aquest tema, tan meravellós per a nosaltres, públicament, moltes gràcies i una abraçada.”

Relliscada de campió

Setembre 8, 2010
by

Ahir, a les deu de la nit de l’horari Espanyol, s’enfrontaven la dos vegades campiona del món, i renovada Argentina, contra la flamant campiona del món, la selecció Espanyola al Monumental de River. Tot hi ser un partit amistós, la gent argentina tenia una gran il·lusió dipositada amb el “match”. Era el partit 1 desprès de D10s (1. D.10.); era el partit del canvi…

La selecció Espanyola tot s’ha de dir, va jugar al “run-run”, i la selecció Argentina va aprofitar l’ocasió per reevindicar-se davant l’afició amb una golejada a la campiona del món. Tot un éxit. La selecció argentina va saber aprofitar els errors defensius de una defensa que, queda confirmat, necessita a en Carles Puyol i li comença a sobrar Carlos Marchena. Piqué tampoc va tenir el dia, i juntament amb el nou internacional, com era Monreal, que apunta fort, tot s’ha de dir, van deixar que la davantera “albiceleste” els deixes bocabadats.

Però la total reivindicació del partit va ser Lionel Messi Cuccitini. El blaugrana va demostar que potser el problema no era el millor jugador actual, sinó el que va ser millor jugador, i 2on del ranking FIFA històric; crec que no cal dir noms, ja que va poder ser molt bó com a jugador, però no és un entrenador per a una selecció com l’Argentina. Messi va convertir el camp del que un dia va ser rebutjat, amb un espectacle argentí, mal que em pesí per a la meva selecció.

El partit per a Espanya té, una més que fàcil definició: “Tres” pals. Tres pals que si haguessin sumat al gol de Fernando Llorente, donarien la victòria a la selecció Espanyola, i el record històric de gols a el Guaje. Villa va ser el millor jugador del partit, i amb un poc de fortuna hagues pogut contra restar els gols de Leo, Higuaín, Tevez i el “Kun”, respectivament. A Espanya se li va notar sobretot la falta d’en Xavi Hernandez, que queda més que demostrat que ell e Iniesta son els motors de la selecció.

La part més “irònica” va ser la relliscada de Pepe Reina, que va donar el tercer gol, i el que sentenciava a la “Roja”, al “Apache” Tevez.

Per sort, aquesta derrota ha sigut a un amistós, i esperem que la selecció es concentri i ens posi ràpidament classificats per a la Eurocopa del 2012. I que no se’ns lesioni cap del Barça!

Mor Jordi Pitarque

Setembre 6, 2010
by

Jordi Pitarque, natal de l’Ampolla (Baix Ebre), ha mort avui a l’Hospital Comarcal Verge de la Cinta de Tortosa a causa d’un atac de cor, a l’edat de 23 anys. M’ha fet especialment mal aquesta noticia, ja que es un jugador de les meves terres (Terres de l’Ebre), apart de perquè l’any pasat militava al club que actualment resideixo jo, el Club de Futbol Amposta. Aquest jugador també va milita a les categories inferiors del Gimnàstic de Tarragona.

El futbol català està de dol. Esperem que no tornin a haver-hi cap desgracia similar amb molts anys, ja en tenim prou. Ánims al Reus i sobretot a la família de Jordi, tots estem amb vosaltres.

Marca y el tobillo de Cristiano

Setembre 2, 2010

El diario Marca, abría ayer en portada con un jugoso titular, en el que señalaban , que el tobillo derecho de Cristiano, era el objetivo de los defensas, titular que complementaba con una editorial en la que esta vez tocaba pedir protección para el portugués, pidiéndolo también para Messi, aunque de puntillas, no vaya ser que sus lectores lo entiendan mal, y piensen que para Leo también se pide protección

Estoy harto ya de estos titulares mentirosos, manipuladores, ruínes y vergonzosos, y que después son recogidos por los demás voceros de la caverna, para seguir hablando y manipulando( anoche Punto pelota fue de vergüenza), y nadie osa rebatir con datos unas mentiras y manipulaciones tan evidentes, cuando con datos en la mano es muy sencillo hacerlo. (Lo que daría por sentarme cara a cara con ellos y darles los datos que les doy a ustedes ahora)

Hace ya unos meses el aprendiz de becario, en vísperas del partido del Madrid frente al Barça,recomendó a Pellegrini parar a Leo Messi, “por lo civil o por lo criminal”, con reiteradas faltas, eso sí, dentro del reglamento, al más puro estilo Juande Ramos cuando hace 2 temporadas persiguieron con reiteradas el tobillo de un tal Leo Messi. Entonces no hubo portadas ni tertulias para solicitar la protección del tobillo de Leo, entonces los cavernícolas, quizás más pendientes de pintar en las cuevas, opinaron que era un estilo lícito de parar al rival y además alabaron el antifútbol desplegado por los blancos. Os dejo el enlace que escribimos entonces desde los ecos de la caverna, sobre dicha editorial,
http://girardelli.blog.com.es/2010/04/08/vergonzosa-editorial-de-inda-el-mezquino-8331597/

Para seguir con su inexactitud y su manipulación, esta portada surge tras un partido en el que Cristiano sufrió la friolera de…, 2 faltas!!!!, cuando por ejemplo, en el mismo partido, su compañero Lass cometió 8 y ni siquiera fue amonestado por reiteración, o en el Sardinero, un tal Andrés Iniesta, uno de los reyes de España y villanos del Barça, sufrió 6 faltas.¿Es esto la objetividad del periódico que más vende en España? ¿Es esta la rigurosidad y profesionalidad de sus periodistas? Pues, perdónenme, vaya porquería

¿Si lo que te importa es la protección de los artistas, no merece más la portada Iniesta, español y campeón del mundo , y sus 6 faltas recibidas, , que un futbolista que solo ha recibido 2 faltas?

Ah, se me olvidaba, Eduardito, Iniesta defiende los intereses del Barça y Cristiano los de tu amado ser superior, y eso, ¿no es bueno?

Si alguien quiere además centrarse en las faltas sufridas el año pasado por Cristiano, puede consultar este otro artículo que publicamos allá por el mes de enero, cuando el efebo e inocente portugués, fue expulsado por agredir a Mtiliga, http://girardelli.blog.com.es/2010/01/25/expulsion-de-un-cristiano-7874443/.

Al final del campeonato, Cristiano fue el séptimo jugador que más faltas recibió, con 91 faltas( tan solo 3 más que Busquets),recibiendo una falta cada 28.34 minutos.
Leo Messi recibió solo 4 menos que el portugués, una cada 33.93 minutos.

Esto son datos, y con los datos obtenidos, uno debe analizar y extraer conclusiones, y obviamente de los datos obtenidos, no se extrae la conclusión de que Cristiano es el más perseguido, al que más faltas le hacen; pero las verdades no interesan, es mejor seguir manipulando a los borreguitos, sin darse cuenta por otra parte, que todo esto a quien realmente hace daño es a Cristiano y al Real Madrid, pues el antimadridismo sigue floreciendo como si estuviera en una primavera eterna, y el portugués seguirá siendo recibido por los estadios de Europa con los cánticos ya habituales.
Luego, Eduardo el inocente y sus acólitos, se preguntarán por qué le pasa al portugués y otros son aplaudidos.

Por tanto,y cerrando este tema, pidamos protección para todos los futbolistas, pidamos que se sancione el juego duro siempre, no solo cuando sea contrario a nuestros intereses, y por supuesto, no manipulemos más, aprendiz Inda.

Ah, te has ganado un cacahuete, Eduardito

Pensaba cerrar ya el artículo, pero veo que en Marca siguen con lo mismo, y hoy es el otro portugués, el boucazas, quien hoy se queja también de la falta de protección a Cristiano por parte de los árbitros y repite como en días anteriores, que su futbolista no tiene la cultura del piscinazo.

¿Pero nadie les puede dar en la boca a estos sujetos? ¿No hay ni un solo periodista que ante tal información, le diga a este cuentacuentos, que si Cristiano no tiene la cultura del piscinazo, lo que le pasó por ejemplo en el partido del mundial, frente a la selección española, que fueron, lipotimias repetitivas?

¿Nadie le puede poner al boucazas, este divertido vídeo que circula por youtube, sobre su protegido y sus repetidos “desmayos”, vídeo que por otra parte, solo recoge imágenes de “lipotimias” sufridas en la liga inglesa, precisamente allí donde el boucazas decía que su jugador había aprendido a no tirarse. ¡¡¡Ver para creer!!!

http://www.google.es/url?sa=t&source=web&cd=1&ved=0CBUQtwIwAA&url=http%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DIxxt3nVORVs&ei=91x_TKWMJ6fR4wbwpcjTCw&usg=AFQjCNFj-QzgrJnrnar8gVSz3ZZmL9zI3A.

Boucazas, otro cacahuete para tí. A este paso vas a tener tantos cacahuetes, que los podrás compartir con los demás monos.

Los hechos, las imágenes y los datos hablan refutando todo lo dicho por el vergonzoso aprendiz de becario y por el boucazas errante. El que lo quiera usar para…, zas , darles en toda la boca, aquí lo tiene.

El nou nou

Agost 31, 2010
by

Des de què Zlatan Ibrahimovic el pasat disabte va sortir per la porta del darrera del Camp Nou, quedava un altre numero lliure. Aquest era el numero 9. La gent dels diaris

com eren el Mundo i el SPORT, ja estaven afirman els contactes de la direcció del Barça amb diferents puntes de renom. Però no cal buscar un nou nou, perquè el nou ariet blaugrana es un onze; aquest jugador no és menys que el petit Bojan.

Bojan va entrar al Futbol Club Barcelona a la categoria de benjamins. Sempre solia jugar una categoria per dalt de la seva edat. Tot i això era el màxim golejador allí on pasava. Això li va portar a ser el màxim golejador del futbol base del Barça, amb més de 800 gols. Tot un rècord.

El “noi de Linyola” va debutar amb la jove edat de 17 anys, amb el numero 27. A principi de temporada, és presentava com un jugador del filial prometedor (mes o menys, com tots els nous del filial); però el Bojan va acabar essent una de les grans figures d’aquella, tot s’ha de dir, pèssima temporada. La temporada següent havien moltes esperances posades sobre el jove de Mollerussa, però no van ser del tot certes; en Bojan va jugar la major part de la copa del Rey, i a la lliga no va estar molt actiu. Aquella

temporada va lluïr el numero 11.

La pasada temporada, va ser un estil com la primera del Bojan. No va crear moltes espectatives, ja que tothom és centrava amb el nou fitxatge Zlatan Ibrahimovic, que li

va tornar a prendre el numero nou, el predilecte de Bojan. Bojan va continuar treballant i esforçant-se, fins que al final de temporada, va assentar al mateix Zlatan per a ajudar notablement a la consecució del títol de lliga.

Aquest any Bojan amb tan sols vint anys, es pot afirmar que és un dels “grans” de l’equip. I com torno a repetir, aquest serà el seu gran any. L’any del nou nou…